Llibre de la Festa Major 2007: Cal Nisso o ca la Merceneta

La façana de cal Nisso, des d’aquest any 2007, ja només es podrà contemplar a través de la imatge fotogràfica. La casa, construïda al segle XIX, s’ha enderrocat i en el paisatge de la plaça Nova de Vilobí, una vegada més el nou exaltant desenamorarà el vell. A cal Nisso hi havia establert l’obrador l’esclopeter Antoni Esteve Ramis i, després, conegut també com ca la Merceneta, l’establiment va funcionar com a cafè del poble, amb un petit espai destinat per a oferir representacions teatrals els grups locals. La casa amb entitat pròpia i el modest teatre enderrocats quedaran conservats en la memòria visual, si més no de paper, d’aquesta pàgina del Llibre de la Festa Major de Vilobí.

Editorial

En la història dels pobles els períodes d’un any són curts. Pot semblar una contradicció, perquè cada vegada fem més coses i més de pressa, i podria semblar que els anys donen més de si i s’allarguen. Però no, sense adonar-nos, tanquem el cicle de l’any i recomencem.
Les dates asenyalades ajuden a tancar i reobrir cicles. La Festa Major n’és un bon exemple. I el Llibre de la Festa Major de Viobí, també. Demà mateix, quan haureu acabat de llegir el llibre que teniu a les mans, algunes persones començarem a buscar nous temes i nous autors per al llibre de l’any vinent; d’altres, començaran a investigar, a cercar imatges i a escriure; encara algú altre es començarà a imaginar la portada adient i el cartell; i, tothom, s’encarregarà de tirar endavant el dia a dia del poble, empenyent l’any.
Més enllà de l’any vigent en el calendari, hi ha els conjunts d’anys que també marquen cicles. Per exemple, els quaranta anys que han transcorregut des de la inauguració del Camp d’Aviació. Les obres havien començat gairebé dos anys abans, els tràmits, encara abans, però l’any que oficialment quedarà fixat per sempre més en la història de Vilobí d’Onyar és el 1967. I n’han passat quaranta. Aquest és un altre cicle que, tot i que immensament superior al cicle d’un any, també pot semblar curt per a alguns, especialment per a aquells que el van viure i encara poden recordar-lo. I explicar-lo.
En la història dels pobles els períodes de quaranta anys potser no són curts, però es mantenen vius almenys mentre hi han persones en actiu que els han viscut. Diuen que les pesones no moren del tot mentre quedi viu algú que els hagi conegut. En el Llibre de la Festa Major sovint tenim el propòsit de mantenir vius els fets, a través del testimoniatge de les persones que els han protagonitzat. O a través dels estudiosos o dels curiosos que s’hi han interessat amb generositat.
D’entre tota la tria d’articles que recull aquest Llibre de la Festa Major, hem volgut ajudar a aturar una mica el pas del temps amb l’escrit sobre l’Aeroport i, en rellegir-lo, ens hem adonat encara d’un fet que se situa més enllà de les estadístiques i les dades que acostumen a il·lustrar les informacions sobre grans infraestructures: és el factor humà. La construcció del Camp d’Aviació i les quatre dècades d’Aeroport, han estat i continuen sent, potser, el més gran motor d’acollida de persones forasteres en el nostre poble. Persones forasteres que ja no ho són i que, més enllà de l’Aeroport, han construït el Vilobí actual, al costat dels autòctons. Els fills dels uns i dels altres, quaranta anys després, som els veïns de sempre, gent de tota la vida de Vilobí. Davant la nova migració, teim un bon model ja experimentat, vàlid i exitós.
Confiem que el Llibre de la Festa Major ens faci una mica més rics, feliços i lliures a tots, en el cicle anual que comença i en tots els períodes que es fan i es desfan.

Salutació de l'alcalde

Amics i amigues,

ja és Festa Major.
La Festa Major és un moment màgic en la vida local. Per al més grans, la Festa Major té la màgia de la memòria llarga, que permet traslladar-se molts anys enrera i recordar les persones que ens han fet costat i els paisatges que han anat canviant en el temps. Per als més petits, la Festa Major té la màgia de la memòria curta, que reviu la pesca dels aneguets i el primer viatge en autos de xoc deixats anar de la mà dels pares. Per als joves, la Festa Major té la màgia de la memòria futura, del concert que tanca la nit quan ja és matinada, del ressopó amb el xicot o la xicota que coneixem gairebé només pels missatges i les ‘perdudes’ del telèfon móbil, del retrobament amb la colla…
Per cadascú a la seva manera, la Festa Major té a veure amb il·lusió. La Programació mateixa de la Festa Major és il·lusió. El ball, els jocs, els espectacles i el conjunt de les activitats públiques programades conformen una graella màgica, extraordinària com l’alteració del ritme de vida familiar.
Com cada any, la Festa Major comença amb el Pregó, la ‘Crida’, que caldria dir-ne. Enguany, el Pregó de la Festa Major va a càrrec de quatre dones que han estat mestres d’escola a Vilobí i que han arribat a la jubilació. Són: la Carme Matamala, la Ma. Teresa Font, la Pilar Juana i la Ma. Carme Vila. Com el de metge de familia, l’ofici de mestra d’escola en un poble petit com el nostre, penso que mai no arriba a ser prou reconegut. Són moltes hores de dedicació i molta dedicació fora d’hores. I és, sobretot, el tracte humà, que moltes nits fa anar a dormir amb els problemes propis i els afers dels altres sota el coixí. La Festa Major d’enguany, doncs, comença amb un merescudíssim homenatge de reconeixença de la professionalitat a la Carme, a la Ma. Teresa, .a la Pilar i a la Ma. Carme. En deixo constància.
La Festa Major d’aquest any 2007 la recordarem sempre, a més, perquè hem recuperat Can Sagrera, l’històric cinema i saló de ball que va funcionar aproximadament durant la segona meitat del segle passat. Coincidint amb la Festa Major d’enguany, a Vilobí inaugurem, remodelada i adaptada a les necessitats presents, la Sala de Teatre Can Sagrera. Una il·lusió més per afegir. I aquesta il·lusió, no acabarà quan acabin les celebracions, sinó que serà plena en el temps.
Teniu ara a les mans un nou volum del Llibre de la Festa Major. Com en anteriors edicions, una prova de sentiment de poble. De participació.
Vilobinenques i vilobinencs, a tots els veïns, els residents i els forasters que ens vulgueu acompanyar, us dic que ja és Festa Major.
Tingueu una molt bona Festa Major.

JOAN BUSQUETS I SITJÀ
Alcalde de Vilobí d’Onyar, Salitja i Sant Dalmai

Crèdits

Edita: Ajuntament de Vilobí, Salitja i Sant Dalmai
Direcció i Coordinació: Josep Mª Pascual i Rodríguez, Josep Borrell i Bueno, Josep Borrell i Mató, Lluís Ball-llosera i Pol, Carles Castro i Planella
Portada: Vicki Skelton
Disseny i maquetació: Carles Castro i Planella
Inserció de publicitat: Salvador Albó i Saus
Impressió: Impremta Pagès, SA
Recerca de fotografies: Josep Borrell i Mató
Edició del bloc: Josep Borrell i Bueno
Col.laboren: Ajuntament de Vilobí d'Onyar i Diputació de Girona
Nota de redacció: Els conceptes i opinions sostinguts en els articles signts que apareixen al llibre no respresenten, necessàriament, l'opinió d'aquest.

Llibre de la Festa Major 2007

Cal Nisso o ca la Merceneta

Cap comentari:

Portada del llibre de la festa 2007

Índex

Editorial

Salutació de l'alcalde

d'Humor, amb en Dani

Crèdits

Programes d'altres anys