VILOBÍ CENT ANYS ENRERE, 1906

Dora Santamaria i Colomer


Un any més volem recular un segle i repassar el que va succeir fa just 100 anys. Situar-nos en el Vilobí del 1906 per conèixer com era el nostre poble, què hi passava, qui governava i una mica com es vivia.
Com sempre, el nostre primer informador serà el llibre d’Actes de les Sessions de l’Ajuntament i altres documents conservats a l’Arxiu Municipal.
Per situar-nos en aquell 1906, caldrà recordar que el règim polític vigent a tot l’estat espanyol, del qual Catalunya en formava part plenament, era la Restauració Monàrquica. El Govern el formaven, bàsicament, dues forces polítiques: liberals i conservadors, que s’alternaven en el poder cada dos anys
Aquesta alternança dels partits polítics no es constatava tant als pobles petits com a les ciutats. I, per tant, la pràctica del caciquisme encara s’hi podia ensenyorir millor.
La Llei Municipal, vigent aleshores, disposava que a un Ajuntament d’un poble entre 1.001 i 2.000 habitants li corresponia un alcalde i vuit regidors. Vilobí comptava amb poc més de 1.500 habitants, així que l’any 1906 es va iniciar amb l’elecció dels càrrecs municipals i l’acta de la primera sessió del Ple de l’Ajuntament, escrita en castellà que, textualment, diu així:

“En el pueblo de Viloví, a primero de Enero de mil novecientos seis. En la Sala Consistorial, previa convocatoria del señor Alcalde saliente, concurrieron los nuevos Concejales nombrados al margen y los que deben continuar procedentes de las elecciones del año de mil novecientos cuatro, a la hora senyalada (...)”
L’Alcalde a què es refereix era Manel Cornellà Farrerós, de can Rata de Salitja i en aquella primera sessió s’ havia de constituir un nou consistori. Ja es diu que havien entrat nous ‘concejales’, o regidors i que en continuaven uns altres de les eleccions anteriors, del 1904.
L’ Ajuntament, que ja comprenia els tres pobles: Vilobí Salitja i Sant Dalmai, quedava constituït de la següent manera:

Alcalde: Manel Cornellà Farrerós (Salitja)
Primer tinent d’alcalde: Joan Negre Juny (Vilobí)
Segon tinent d’alcalde: Antoni Alsina i Riera
Regidors: Joan Llinàs Cornellà
Joan Marquès Ciurana
Josep Rovira Prat (Sant Dalmai)
Josep Carreras
Joan Masferrer
Francesc Fullà i Gascons

L’elecció d’alcalde es feia entre els regidors i, segons recull l’acta de la sessió, Manel Cornellà va ser elegit novament per sis vots, enfront dels tres de l’altre candidat, Joan Negre Juny de can Roscada de Vilobí. Per tant, veiem com en el pobles l’alternança de partits és inexistent i, com s’ha fet sempre, més que el partit, es vota la persona. Així que Cornellà va presidir l’Ajuntament entre 1904 i 1909. De la seva gestió municipal, no en tenim massa informació, però de les seves crítiques a altres alcaldes, en anys posteriors n’ha quedat constància escrita en uns pamflets que ell mateix va editar i que solia repartir a manera de ban.
Després de prendre possessió del càrrec, varen acordar que les sessions se celebrarien els diumenges, a les nou del matí. El secretari seguia essent Salvador Jou i Ricart.
Pel que fa a la part financera, és impossible cap comparació amb l’actualitat. Però, a tall informatiu, donarem a conèixer alguns preus de l’època:
El total del pressupost municipal era de 10.216,67 pessetes (61.40 euros).
Un jornaler cobrava poc més de 2 pessetes al dia.
El sou mensual del secretari, 106,49 pessetes (0.64 euros).
El lloguer per les escoles pujava a 220 pessetes l’any (1,32 euros).
El material destinat a l’oficina municipal, 350 pessetes l’any (2,10euros).
Una dieta d’un regidor per anar a Girona a fer gestions, 4 pessetes (2 cèntims d’euro).
El sou mensual de l’agutzil, 18,13 pessetes (11 cèntims d’ euro).
El sou mensual del mestre, 83,33 pessetes (mig euro).
A beneficència es destinaven 195 pessetes anuals (1,17 euros). Aquesta era una partida molt habitual que vindria a ser l’assistència social actual i es destinava a ajudar les persones i famílies que es consideraven pobres i que rebien el nom de ‘pobres de solemnitat’.
Segons el padró de la contribució rústica, el total recaptat per impostos sobre els animals emprats per a treballar, el que avui serien tractors, sumava 2.491,25 pessetes i que es repartien en un total de 573 caps de bestiar (114 cavalls, 8 mules, 0 ases i 451 bous).
Els animals dedicats a la reproducció fiscalitzats sumaven en conjunt 1.571 (41 cavalls, 926 ovelles i 604 porcs) que en total ingressaven 4.110 pessetes.
Els projectes municipals en aquell any varen ser inexistents, llevat d’un d’insignificant, consistent a repassar i pintar la passera alta de l’ Onyar.
A part dels càrrecs municipals i del preus exposats, farem cinc cèntims de com s’organitzava la vida en el Vilobí de primers de segle. Ens centrarem en l’escola. Tot i que ja feia anys (1859) que l’escola pública era obligatòria, encara no s’havia construït cap edifici per allotjar-la i seguia instal·lada en els locals que l’Ajuntament tenia en arrendament. En aquest any l’escola de nenes es va traslladar a l’edifici dit del comú, actual Ajuntament. Continuaven dirigint l’escola Vidal Puigvert i Carme Alemany, casada amb el metge, Baldomero Segarra.
Quant a d’altres aspectes de la vida local, les actes no expliquen gaire més coses d’aquell any 1906 però sí que informen que la sequera va ser un tema preocupant. Fa cent anys i, a Vilobí, ja preocupava la sequera. I si mirem un xic més enrere documentem que l’ any 1904 un veí de Vilobí, Martí Esteve Ramis, ja s’havia queixat a l’Ajuntament del perill que representava remullar el cànem a l’Onyar, donada la gran sequera i l’escassetat d’aigua. Aquell estiu degué ser molt calorós ja que, a més de la sequera, la calor era tan forta que va obligar l’Ajuntament a publicar un ban disposant que a les 7 del matí totes les cases havien de tenir el carrer net i regat i de 5 a 7 de la tarda tornar-lo a regar. Durant anys, va continuar la prohibició de remullar el cànem a l’Onyar, atès que embrutia i xuclava molta aigua.
El cànem era un dels conreus habituals per aprofitament de la fibra que servia per a diferents indústries: tèxtil, cordilleria, espardenyeria, etcètera.
A Salitja, en les zones més humides, encara hi ha un indret que es coneix amb el topònim d’Amarador, perquè allà hi havia una bassa d’aigua on es remullava el cànem per poder ser manipulat i treballat.
Amb aquest breu resum i les dades estadístiques que tot seguit s’exposen deixem constància de com era Vilobí ara fa 100 anys.