Petita història de la fleca Ferriol de Sant Dalmai

Jèssica Vilert i Taberner
Fotos: Familia Vilert i Josep Borrell Mató

Àngel Vilert i Taberner havia nascut a Sant Dalmai, a cal Ferrer Nou, on des de molt jove ja feia de cisteller, ofici que no l’acabava de convèncer. Va marxar a Vilobí d’Onyar i va anar a aprendre l’ofici de flequer a Can Castellà. Quan va acabar l’aprenentatge va tornar a Sant Dalmai i hi va muntar un forn de pa fix, que funcionava amb llenya. Era l’any 1933.
Per l’absència de mitjans, el flequer anava a repartir el pa amb bicicleta i més tard amb un carro i cavall pels pobles de Brunyola, Vilobí d’Onyar, Estanyol... En aquella època, la gent de pagès es feia el seu propi pa a les masies, en uns petits forns familiars. Ells mateixos molaven i preparaven la farina, extreta del blat que conreaven als camps. En la majoria dels casos es feia pa només un parell de cops a la setmana. La resta dels dies es menjava pa una mica sec, però que no era dolent. Àngel Vilert i Taberner va començar a fer un pa molt bo i la gent de les masies es va adonar que valia la pena anar a buscar el pa fet i bo.
Els tractes que es feien consistien en què els pagesos portaven a l’Àngel la seva pròpia farina ja mòlta i, a la fleca, se’ls feia el pa. D’un quilo de farina en sortien 1,15 quilos de pa. Després els tractes van canviar i d’un quilo de farina en sortia un de pa. Finalment es va fer pagar una pesseta per pastar un quilo de farina.
L’any 1936 va esclatar la Guerra Civil, i l’Àngel Vilert i Taberner i l’Enriqueta Fornells van tenir un fill, en Ferriol, que va néixer a la mateixa casa de Sant Dalmai. Tot hi estar en temps de guerra, la fleca no va tancar mai. Van seguir treballant com van poder. Les dificultats no van ser gaire grans, ja que ─segons s’explica─ a Vilobí d’Onyar i tota la seva zona d’influència no hi va haver gaire enfrontaments, tot i estar prop de Girona. Àngel Vilert i Taberner va morir molt jove a conseqüència de l’apèndix infectat, l’any 1939, als 33 anys, just acabada la guerra.
A partir d’aquest moment va haver de portar la fleca la seva dona, Enriqueta Fornells, mentre que Maurici Vilert, el seu nebot, feia de pastador. Això ho va fer durant uns anys, mentre el fill de matrimoni, Ferriol Vilert, era petit. Després el pastador va ser Ramon Bragulat, però com que va haver d’anar a fer el servei militar, es va fer càrrec del forn Baltasar Guart. Eren temps de postguerra en els quals no hi havia gairebé res. Es traficava amb oli, farina, llegums, aviram, vi i cereals.
Passada la Guerra Civil hi van haver vàries restriccions d’energia elèctrica i això va portar a què la màquina de pastar anés amb motor de gasolina, tot hi que en moltes ocasions el pa s’havia d’elaborar a mà.
A la postguerra es va implantar també el racionament i es fabricaven dos tipus de pa: el blanc i el ‘moreno’, que estava fet amb farina de segó. Ferriol Vilert era petit, però ja ajudava a la fleca. A ell, a l’edat de 7 anys li feien separar la farina del segó. Li posaven una caixa sota els peus per tal que pogués arribar a l’alçada de la pastera (lloc on es posava la pasta i d’allà es feien les diferents peces de pa). La farina que rebien, juntament amb el segó, provenia de les farineres gironines de Can Teixidor i Ca l’Encesa, així, també, com de la Cellera de Ter i d’altres llocs. Com que la gent de pagès ja va deixar de fer-se el pa, la família Vilert va haver d’engrandir el forn i tirar a terra el vell. El model va quedar gairebé idèntic, però tenia molta més cabuda i s’hi podien coure moltes més peces de pa.
Ferriol Vilert va anar a fer el servei militar a Girona, i quan va tornar, amb 21 anys, es va posar a treballar a la fleca de Sant Dalmai. L’any 1967 es va casar amb Dolors Garrofa i van fer reformes a la botiga, que no s’havia tocat des de feia molts anys. L’establiment ha estat sempre una fleca, però des dels anys cinquanta s’hi venen alguns queviures: llaunes, oli, vi, xocolata, galetes, etcètera.
La clientela dels últims anys prové, fonamentalment, de la contrada, però hi ha hagut molta gent de Blanes, Calella, Lloret de Mar i Sant Celoni. Curiosament hi ha moltes persones que han volgut veure com és un forn antic de pa i el van a visitar. Fins i tot el bisbe d’Abancay (Perú), monsenyor Pèlach, que és de Girona.
Ferriol Vilert i Fornells es va jubilar el 2006, a l’edat de 68 anys, degut a problemes de salut. Actualment el forn de pa està tancat, però la botiga continua oberta i la seva esposa, Dolors Garrofa, hi fa la revenda d’un pa que elabora un altre flaquer.