Pregó 2006 Les Nostres Veus

(Música: El meu avi)

Bona nit, bona nit, bona nit!
La coral Les Nostres Veus
som aquí per celebrar
una festa molt lluïda
on tots hi som convidats!
Posem cava a la nevera,
preparem un bon sopar
i a les nou cap a la plaça
que el pregó hem d’escoltar.

Amb les nostres veus
sortim a cantar
ens fa por la Tura
no fem el cremat;
mans a la guitarra
continuem cridant:
Visca Catalunya!
Visca el català!

Ara vénen temps de canvis
i temps d’especulació,
i al poble surten les cases
com bolets a la tardor.
Nosaltres no hem anat a Cuba
però sí fins a l’Onyar,
que és com un jardí de França
on tothom pot passejar.

Amb les nostres veus...

(Música: El Canó de Palamós)

Comentàvem aquest any,
ben mirat, que n’és d’estrany,
ja fa temps que ens aguanteu.
Ja fa temps que començà
nostra història singular
quatre misses i algun gall.
De la boca dels cantants
només surten els records
de cantades d’aquells temps,
quan la gent de Vilobí
de la Selva i dels voltants
escoltaven encisats.

Escolteu la nostra veu
estimats vilobinencs
i la gent de tot arreu!
No més penes ni més plors,
no més planys ni més tristors,
són les veus dels nostres cors!

Si les veus del nostre cor
fossin les de l’Orfeó,
que bonic seria tot!
Els divendres a la nit
obriríeu el balcó
per escoltar la cançó.
Ja sabem que ara tanqueu
per no sentir-nos la veu
i així dormir ben tranquils.
No volem pas que patiu,
no us volem torturar més,
aviat no direm ni piu!

Escolteu la nostra veu...

(Música: La Gavina)

Oh! oreneta voladora,
que volteges per aquí dalt,
i amb ta mirada objectiva
tot el món vas observant.
Veus com creix la misèria
i la gent que es mor de fam,
guerres contra nens i dones
en nom de la seguretat.

Fàbriques que tanquen,
obrers sense feina,
magnes hipoteques,
no s’arriba a fi de mes;
uns sous que fan riure,
treballar un munt d’hores,
això és la vida i el progrés.

Oh! si igual que tu oreneta,
poguéssim anar amunt i avall,
veure que els pobles prosperen,
conservant però el seu encant,
fent les coses sense presses,
peròs i contres meditant,
intentant ser més feliços
i el planeta respectant.

Fàbriques que tanquen...

(Música: La bella Lola)

Quan a la plaça la gent espera
que aviat s’acabi aquest pregó,
us demanem amb alegria
si podeu treure el mocador.

Quin dolç plaer sentirem tots,
quan ben alegres
cridem que és festa, Festa Major!
Omplim els cors de bon humor,
visca la gresca, visca la fressa
i visca l’amor!

Bona Festa Major!